dimecres, 11 de març del 2015

Resum del PACTE PER L'EDUCACIÓ de les Illes Balears

RESUM DELS PRINCIPALS CONTINGUTS DEL DOCUMENT DE PACTE PER L´EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS DE LA PLATAFORMA ILLES PER UN PACTE Punts basics dins del document :  SOCIETAT La participació de la comunitat educativa (alumnat, famílies, professorat, serveis, organitzacions, associacions, etc) és un mitja imprescindible per a la millora educativa, creant centres educatius oberts, dinàmics i de qualitat on tothom té cabuda i participa, tot buscant l’equitat i la igualtat. S´han de formar comunitats d’aprenentatge conjuntament amb els centres educatius, amb compromís, responsabilitat i voluntat col·lectius. Ofertant activitats culturals, educatives i esportives amb caire pedagògic , als centres als horaris no lectius. Els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, ha d’augmentar i millorar la seva participació en els centres educatius. L´Administració ha de dotar de suport econòmic, tècnic si cal,i d’infraestructures a totes les entitats que realitzen un treball en el centre educatiu i en la comunitat. L´Administració garantirà una oferta amplia i flexible de formació professional, adaptada a les necessitats de la societat i sotmesa a l’anàlisi constant. El sector productiu i les famílies serien també agents transformadors, no ja des de fora sinò des de l’interior del sistema educatiu.  FAMÍLIES Participació efectiva de les famílies i de tota la comunitat educativa en els centres escolars amb relacions i comunicacions directes amb el centre, incentivant les comunitats d’aprenentatge, facilitant la participació en les dinàmiques escolars i projectes educatius, assegurant vies i espais per a la participació en la gestió dels centres i en la definició dels projectes educatius i fomentant la col·laboració en xarxa entre les diferents APIMAS dels centres per integrar-se a la vida activa del centres escolar i de la comunitat: Consell Escolar, comissions de feina, plataformes de barri, els consell creats... L’equip docent ha de facilitar l’establiment de ponts amb les famílies concretant espais de treball, de col·laboració i de comunicació, afavorint la conciliació familia-centre. Les famílies han de respectar, promoure i col·laborar en el desenvolupament del Projecte Educatiu del centre. POLÍTIQUES PÚBLIQUES La planificació escolar s’ha de plantejar en funció de la demanda i no en funció de l’oferta, garantint l’existència suficient de centres que responguin a les necessitats d´una educació obligatòria gratuïta i als desitjos de les famílies. Ajustament de les ràtios amb la seva flexibilització a partir de les propostes metodològiques dels centres i de les noves formes d’organització plasmades en els seus Projectes dels Centres. Donant més protagonisme als alumnes en el procés d’aprenentatge. Es desenvoluparan programes de suport a l’alumnat amb dificultats educatives, millorant el sistema d’ajudes i beques a l´estudi a més, si s’escau, de les corresponents a menjador i transport escolar per donar resposta a les necessitats de l’alumnat. Es garantirà l’existència d’una xarxa integrada de serveis, de professionals i de programes de suport i de reforç culturals i educatives de l’alumnat i de les famílies. Promoure l’educació i formació permanent amb Centres Educatius per Adults que responguin a les necessitats específiques d’aquelles persones que hagin abandonat els estudis de forma prematura. Potenciar la cultura de l’avaluació, interna i externa, en els sistema educatiu en tots els aspectes i nivells. Enfocada a corregir les distorsions, les disfuncions i les mancances de l’ensenyament en tots els seus components, de una forma formativa.  POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES Cada centre escolar elaborarà el seu Projecte Lingüístic de Centre en el marc de la seva autonomia i en funció de les diferents variables contextuals: llengua de l’alumnat, resultats avaluacions internes i externes, entorn del centre, etc. Amb l´objectiu d´assolir una competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris. Tindrà tractament preferent la llengua pròpia de les Illes Balears, considerant la situació de la llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada. S’establirà un model d´ensenyament de llengües estrangeres establint models d´ensenyament, amb metodologies adequades, basades en criteris científics i que comptin amb els recursos humans i materials necessaris.  CENTRES Els centres han de tenir una autonomia organitzativa per aconseguir l’èxit educatiu per a tothom dins del marc d´un Projecte Educatiu basat en competències bàsiques. Amb capacitat de reorganització dels espais, del temps dedicat a cada matèria i de la coordinació i organització del professorat.Els centres han de tenir una autonomia pedagògica depengen de les característiques del seu entorn i del currículum bàsic fixat per l´administració educativa, amb metodologies adaptades. Els centres han de tenir una autonomia de gestió, organització i distribució del personal, orientada a garantir el compliment de les seves funcions. El Projecte Educatiu del Centres serà la màxima expressió de la seva autonomia on es recullirà l´identitat del centre, els objectius i l´orientació de les activitats. El Projecte Educatiu s´adaptarà al context de l´entorn social i econòmic del centre, per això, es crearan espais de reflexió en que participaran el professorat i els diferents agents per definir els objectius i les millors vies per assolir-los. Aquest serà aprovat pel Consell Escolar del centre que també s’encarregarà de fer-ne difusió pública. El Consell Escolar, com a màxim òrgan de representació dels diferents membres de la comunitat educativa, serà el principal òrgan decisori del centre, amb les famílies com a agents actius del procés.  PROFESSORAT Els docents, les famílies, la universitat, l´Administració educativa i la societat en general han de treballar per aconseguir la valoració social dels docents i atreure el millor alumnat a la carrera docent. S´ha d’aconseguir la no distinció entre mestre/-a i professor/-a i afavorir l’especialització per etapes, sempre amb estudis encaminats en coneixements i pedagogia, amb formació didàctica general i especifica. L´alumnat universitari realitzarà unes pràctiques socials i/o laborals supervisades per personal universitari i combinades amb un projecte temàtic concret. Haurà un període mixt de pràctiques remunerades amb places per plantilles establert a partir dels mèrits dels concurrents, amb la finalitat de continuar amb una formació d´una manera més real i especifica i avaluar si la persona que està realitzant aquest procés està preparat per accedir a un lloc docent. Per a la provisió de places s´haurà de tenir en compte l´autonomia del centre pel que fa a la possible elecció de professorat específic que pugui desenvolupar determinats projectes de centres. Tot amb criteris de transparència, d´objectivitat i d´equitat i aprovat per l´Administració educativa. El professorat ha de tenir una formació permanent obligatòria amb una oferta lligada a les necessitats dels centres i als projectes educatius que s´hi desenvolupin. Vinculada a un procés d´avaluació que demostri que la formació rebuda s´ha aprofitat en la millora dels processos educatius dels centres. La carrera docent s´estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat i expert. Cada categoria durà associada una millora econòmica i social.Es comptarà amb un sistema d´avaluació obligatòria de la pràctica del professorat i del centre, de manera interna i externa, i vinculada als projectes de millora. Els equips directius dels centres no han de deixar de ser docents. Han de tenir menys càrrega burocràtica i establir clarament les seves responsabilitats i competències amb una permanència mínima de quatre anys. Els equips directius han de formar-se, per donar resposta a les necessitats dels centres, en tres fases: prèvia, inicial i continua. L´Administració garantirà l’accés a aquesta formació. La selecció de les direccions dels centres seran a través de l’elecció, per part de la comunitat educativa, d´un projecte de direcció. La composició de la comissió de selecció ha de ser equilibrada entre els tres sectors de la comunitat educativa: docents, famílies i forces socialsadministració de manera que una no pugui vetar les decisions de les altres dues. Una decisió transparent, democràtica i amb factors pedagògics. La tasca directiva també estarà sotmesa a un avaluació on participarà el Consell Escolar i la inspecció educativa. ___________________________________________________________________________ El Pacte no aporta receptes màgiques, tampoc determina com s´han de fer les classes ni com ha de ser el currículum. No entra en detalls perquè l´objectiu del pacte és crear condicions per a avançar, ver un funcionament més democràtic i transparent del sistema educatiu, on els centres tenguin vertadera autonomia per a decidir i on s’impulsi la participació de tots els agents (estudiants, famílies, docents, tercer sector), amb nous sistemes de selecció i avaluació més democràtics (no només dels docents, sinó també dels inspectors i els agents de l´administració) que permetin detectar qui vertaderament té talent i capacitat i tallar d’arrel les temptacions d’amiguisme. Crear les condicions per una nova etapa on les veus dels que tenen experiència siguin escoltades. Per tant, el Pacte és un punt de partida, no un document tancat.

dimarts, 13 de gener del 2015

Ens diu la FAPA.....

Benvolgudes associacions:
Ja s´ha redactat el document de Pacte per l´Educació del que tant hem parlat,  a les reunions de AMPAs dels diferents municipis com als correus electrònics d´aquest curs, i que s´ha fet amb aportacions de la comunitat educativa i la col·laboració de tot aquell que ha volgut.

Ara queda fer la presentació a la societat i ens complau fer-vos partícips de l´acte que tindrà lloc el proper divendres 16, a partir de les 19.30 h., al Centre Cultural de Jesús.

L'acte combinarà la presentació del text amb diferents actuacions del tot interessants.

Us seguirem informant al llarg d'aquests dies.
Per favor, feu-ne difusió entre les famílies del vostre centre i preguem la màxima assistència.

Cordialment,
FAPA Eivissa
Pitiüses per l'Acord Educatiu
www.pitiusesacordeducatiu.blogspot.com

dimecres, 17 de desembre del 2014

ESBORRANY DEL PACTE EDUCATIU

Benvolgudes associacions:

PITIÜSES PER L'ACORD EDUCATIU ja té redactat *l'esborrany del document de
Pacte Educatiu*. A partir d'avui dia 2 de desembre, i fins el proper 7 de
gener, està obert el període per fer esmenes i aportacions al mateix.

El document de pacte el podeu trobar AQUÍ
<https://docs.google.com/document/d/1Ch1hxGdvd9OVwEO95d6n02k-ocHDjxGBlEVvKbYbbVc/edit>o
en
https://docs.google.com/document/d/1Ch1hxGdvd9OVwEO95d6n02k-ocHDjxGBlEVvKbYbbVc/edit

El formulari per fer esmenes i aportacions el trobareu AQUÍ
<https://docs.google.com/forms/d/14Y3q-aQSB_wWl2CPrySicnO55gvEUe5vbMlkxhykYUQ/viewform>
o en
https://docs.google.com/forms/d/14Y3q-aQSB_wWl2CPrySicnO55gvEUe5vbMlkxhykYUQ/viewform

Aquestes esmenes o aportacions són obertes per tota la societat.

Al mateix temps, ja hem iniciat el procés d'invitació a les associacions i
entitats de les Pitiüses perquè col·laborin i donin suport a aquest
document, com a manera d'enriquir-lo i tenir un recolzament social el més
ample possible.

PREGUEM DONEU EL MÀXIM DE DIFUSIÓ A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Atentament


FAPA

dijous, 20 de novembre del 2014

XERRADA DIVENDRES 21

Aquest divendres 21 , sisena xerrada del cicle "Parlam d'Educació". En aquesta ocasió, tenim la sort de poder presentar-vos la xerrada "La otra cara de la LOMCE", que ve a oferir-nos el Catedràtic de Didàctica de la Universitat de A Coruña, Jurjo Torres.

En aquest enllaç el podeu veure a l'entrevista que li va fer Jordi Évole al programa Salvados, en els 10 primers minuts del capítol "Cuestión de educación" https://www.youtube.com/watch?v=HarmWXz4VW8

Serà a les 19 h. a la seu de la UIB d'Eivissa.
Cordialment,
Pitiüses per l'Acord Educatiu
Espai per a fitxers adjunts
Previsualitza el vídeo de YouTube Salvados Cuestión de educación 03 02 13

dissabte, 15 de novembre del 2014

"Parlem d'Educació" (Notícia del Diario de Ibiza)

La educación en 20 diapositivas

Una mejor cualificación de los docentes, reclamar el «derecho a jugar» de los niños y que las escuelas hagan preguntas en lugar de dar respuestas son algunas de las propuestas que ofrecen los participantes del ciclo ´Parlem d´educació´

15.11.2014 | 05:30
Joan Amorós en la quinta charla del ciclo ´Parlem d´educació´, en la nueva sede de la UIB.
Joan Amorós en la quinta charla del ciclo ´Parlem d´educació´, en la nueva sede de la UIB. 
Mostrar sus ideas para mejorar el sistema educativo en 20 diapositivas era el desafío al que se enfrentaron ayer los participantes del ciclo ´Parlem d´educació´, organizado por Pitiüses per l´Acord Educatiu, que se celebró en la nueva sede de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en Ibiza. Una mejor cualificación de los docentes, reclamar el «derecho a jugar» de los niños y que las escuelas hagan preguntas en lugar de dar respuestas son algunas de las propuestas que ofrecieron los miembros de la comunidad educativa en sus PechaKuchas, un formato de presentación de origen japonés que consiste en exponer un tema en 20 diapositivas, cada una con una duración de 20 segundos.
«Nosotros no seremos tan estrictos. Si alguien sobrepasa el tiempo, no le quitaremos el micrófono», bromeó Joan Amorós, miembro de la Assemblea de Docents d´Eivissa y coordinador de la quinta charla de este ciclo. «Es importante hablar de educación. Además, me pareció buena idea estructurar la jornada de hoy en forma de PechaKuchas para que las charlas fuesen más frescas y rápidas», explicó este docente, que añadió que descubrió este formato en Menorca el pasado 28 de agosto.
«Filtrar» el acceso a la docencia
Precisamente fue Amorós, profesor del colegio Can Misses, el que «rompió el hielo» y el que protagonizó la primera de las 12 «mini charlas» que se expusieron en el antiguo edificio de la Comandancia.
En su disertación, el profesor del colegio Can Misses vinculó la mejora del sistema educativo a la carrera docente. «La hidratación educativa de los menores a veces no es buena porque conviven con profesores que no están del todo preparados». Por esta razón, propuso «filtrar» el acceso a la profesión del mismo modo que se hace con el agua para purificarla. El primer filtro que propuso fue el establecido en Finlandia (país que lidera los resultados del informe PISA), donde para acceder a la docencia es necesaria una calificación alta y pasar un examen.
Sin embargo, según el experto, exigir una nota muy alta provocaría que las aulas de la Universidad se quedasen vacías y descartaría a profesores con vocación. «Para mí hubiera sido un desastre no poder acceder a la carrera porque yo no obtuve una nota alta en selectividad. Por esta razón, creo que la clave estaría en someter a los aspirantes a una buena prueba de acceso», expresó Amorós.
En segundo lugar, señaló que los estudiantes de Magisterio deberían salir de la Universidad mejor formados. «Yo aprobé la carrera estudiando 45 minutos antes de cada examen. Pienso que la carrera debería ser más dura», consideró el profesor. Por último, propuso que se crease una especie de MIR educativo para acceder a la docencia. «Podría llamarse DIR, Docent Intern Residente», apuntó Amorós, lo que provocó las carcajadas de algunos de los más de 50 asistentes. Con estas tres medidas, los alumnos contarían con un agua mejor, «pero aún con impurezas». Para conseguir la purificación en esta profesión, Amorós propuso un «doble filtro», que consistiría en que las administraciones públicas hicieran un seguimiento de la labor educativa y en la formación «permanente y que no dependa de la voluntariedad de los profesionales».
A continuación, Victoria Alemany, que lleva 22 años como profesora de Educación Física y Corporal, protagonizó la charla ´Escoles del segle XXI´. Apoyada en sus 20 diapositivas, Alemany criticó que en la sociedad de la información y de la comunicación todo ha cambiado menos la forma de enseñar. «Se requieren personas creativas y dinámicas porque cuando una escuela es previsible, no enseña», aseguró esta profesora. Por ello, afirmó que ya no se puede explicar en las aulas lo que es «googleable» y apostó por unas escuelas que «hagan preguntas, en vez de dar respuestas». Asimismo, consideró que separar arte y ciencia es «un error» y agregó que la educación en emoción es «imprescindible» para la cohesión social.
Antes del inicio de la jornada, Yolanda Cardona, jefa de Estudios de S´Olivera, explicó que ella y la directora del centro, Lola Ferrer, abordarían el derecho de los niños a jugar y la necesidad de que los adultos no frenen su desarrollo y creatividad. «El anuncio del palo de Ikea es un ejemplo. Los niños necesitan más palos y cartones para jugar», comentó Cardona.