dimecres, 9 d’octubre del 2013





Comunicat de la Facultat d'Educació sobre el tractament integrat de llengües (TIL)

2-A09 img 041.jpg
El professorat de la Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears, Facultat conformada per professors i professores dels departaments de Biologia, Ciències de la Terra, Ciències Històriques i Teoria de les Arts, Ciències Matemàtiques i Informàtica, Dret Públic, Economia Aplicada, Filologia Catalana i Lingüística General, Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, Filosofia i Treball Social,Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, Pedagogia i Didàctiques Específiques, Psicologia i Química, reunit en Junta de Facultat el dimarts 8 d'octubre de 2013, aprova per unanimitat manifestar la seva posició sobre el Decret de tractament integrat de llengües i el seu procés d'aplicació.
En primer lloc volem deixar palès el nostre suport absolut a l'esforç i les mobilitzacions que els docents d'educació infantil, primària i secundària duen a terme per aconseguir una educació de qualitat i rebutjar la manca de voluntat de consens del Govern de les Illes Balears en tot aquest conflicte.
Donam suport al comunicat emès per la Universitat de les Illes Balears. L’aplicació del Decret de tractament integrat de llengües representa el final d'un model d'atenció a les llengües a l'escola de les Illes Balears que s'havia anat implantant al llarg de més de tres dècades, amb la col·laboració de molts professionals de l'ensenyament i el suport de programes de formació del professorat, d'avaluacions periòdiques i d'equips especialitzats. A més, gaudia d'un ampli consens entre la societat i la comunitat educativa.
Tot canvi en profunditat que es vulgui introduir en el sistema educatiu, i aquest ho és, requereix el consens entre els agents protagonistes d’aquest canvi (pares i mares, docents i Administració educativa i alumnes). Tan sols amb aquesta premissa els canvis perduren i generen els resultats esperats, i així i tot el consens no és suficient per garantir-los. A més, cal planificar les actuacions fent un diagnòstic fonamentat en evidències de forma prèvia, definint els objectius amb claredat i viabilitat, sistematitzant les actuacions amb criteris d’eficàcia, preveient i generant els recursos de formació i d’altra classe necessaris per garantir l’assoliment d'allò que hagi estat planificat i avaluar els processos i els resultats aconseguits. Tota actuació educativa, per definició, és processual, i això exigeix ordenar els currículums docents començant pel nivell inicial. Si aquests objectius es fan extensius a les famílies, milloren notablement les possibilitats d’èxit.
D’altra banda, cal deixar ben clar que el veritable repte del nostre sistema educatiu és la qualitat i la seva eficàcia. En una dinàmica de reducció dràstica de recursos com la que s’ha generat, és gairebé inviable atendre amb garanties aquest desafiament. A més, s’han pres decisions que incideixen negativament en la qualitat del treball docent: increment de ràtios d’alumnes/professor, reducció o eliminació de professionals de suport, excessiva rotació del professorat als centres, importants retards en les dotacions econòmiques dels centres, eliminació d’ajudes a les famílies o a programes diversos com són els de reutilització de llibres, menjadors escolars, programes d’innovació docent, etc. La comunitat autònoma de les Illes Balears presenta unes característiques que fan especialment necessàries aquestes dotacions: percentatge de població estrangera dels més elevats de l’Estat, xifres d’abandonament escolar també molt superiors a la mitjana estatal, elevats nivells d’absentisme escolar crònic, per esmentar les més paleses.
Tot i compartir plenament l’objectiu de la millora de les competències lingüístiques de l’alumnat en llengües estrangeres, consideram que el tractament integrat de llengües no és l'eina adequada per aconseguir aquesta millora, perquè no és justificable que per millorar el coneixement d'idiomes estrangers s'hagi de rebaixar en dos terços la presència de la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat, com a llengua de l'ensenyament. La introducció forçada de la llengua castellana com a vehicular d'un terç de les matèries no té, evidentment, com a objectiu millorar el coneixement de l'anglès o de cap altra llengua estrangera, sinó simplement disminuir la presència del català. A més a més, per aconseguir un resultat més bo en l'aprenentatge de l'anglès o qualsevol altra llengua, no és necessari fer-lo llengua vehicular d'altres matèries, sinó fer més eficaces les classes d'aquesta llengua, augmentant les hores que s'hi dediquin i, sobretot, dotant-les dels recursos didàctics més eficients i disminuint al màxim els grups d'aprenents.
Els resultats negatius pel que fa a les xifres d’èxit escolar no són conseqüència de l'ensenyament en català o castellà, sinó de la complexitat del nostre sistema social, que es trasllada a les aules. A més, poc o res s’ha fet per millorar l’autonomia dels centres i fomentar la implicació de les famílies en la comunitat educativa, aspectes presents, entre d’altres, en tots els informes tècnics d’índole diversa que han abordat aquests darrers anys la qüestió de la millora del sistema educatiu.
En aquestes circumstàncies, ens veiem en l’obligació d'insistir en la millora significativa de la dotació en educació, en el respecte a la normativa vigent pel que fa a les funcions dels consells escolars i el foment de la participació de pares, mares i alumnes, en la incorporació de professorat per evitar aules massificades, en la dotació de recursos per a l'atenció dels nins amb dificultats, i en general, en la necessitat de passar d'un model basat en la imposició unidireccional fonamentada en principis d’actuació partidista, a un model basat en el consens amb tota la comunitat educativa vertebrat a partir de la millora de la qualitat del sistema.
Finalment, volem manifestar que la millora de les capacitats en les llengües oficials, en l'anglès i, també, en altres llengües, s'ha de fer sense perjudicar la normalització de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Aquest aprenentatge és cabdal en una societat basada en la integració i la cohesió social, és un valor positiu per al sistema social i educatiu i no interfereix de cap manera en l’objectiu d’aprendre altres llengües, sinó al contrari. Aquests objectius s'han d'aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats comptant amb el suport d'equips especialitzats, seguint avaluacions periòdiques, disposant de professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa. 

Notícies relacionades


Data publicació: Wed Oct 09 12:51:00 CEST 
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)